(Comentari a l’Evangeli de Sant Marc 7, 31-37)
A Jesús “li portaren un sord, que a penes sabia parlar”. Breument, l’evangelista Marc ens descriu unes dificultats peculiars de les persones amb disminució auditiva, de naixement o des de la infància. La sordesa, és un greu obstacle per a la comunicació. Aquesta limitació, que no es veu ni es sent, i que amb tanta freqüència no crida l’atenció per ser atesa en les seves mancances, cal que nosaltres, com Església, hi estiguem propers i en tinguem cura en les seves necessitats específiques.
De tot aixó ens en dóna una bona lliçó el mateix Jesús quan “li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent…”. Coneixent la situació que viu un sord, el pren a part per dedicar-li tota la seva atenció, i va fer el miracle.
Les persones sordes necessiten una dedicació específica i personalitzada. Quan assisteixen a una celebració litúrgica, sovint ho poden fer només com espectadors del que fan els oients, amb greus dificultats per entendre el seu contingut. L’Evangeli reclama una realitat pastoral amb l’objectiu d’oferir a les persones sordes i sordcegues, tot el que d’ordinari trobem a les nostres parròquies, -per a les diverses etapes de la vida- tenint present la seva psicologia, el seu mètode de comunicació visual o tàctil- que potrecolzar-se amb la Llengua de Signes- sempre adaptats a les seves dificultats de comprensió.
Tot i que Déu no parla a cau d’orella sinó al cor de les persones, tots, sords i oients, correm el risc de no escoltar-lo quan ens demana apropar-nos a tothom en les seves circumstàncies.
Tots podem col·laborar amb la nostra pregària, demanant Déu que arreu hi hagi preveres i laics, disposats i preparats per atendre l’evangelització d’aquest món del silenci.
Santa Maria del Silenci, patrona dels sords, pregueu per nosatres!
Mn. Xavier Pagès i Castañer
Consiliari de l’atenció pastoral a les persones sordes de la Diòcesi de Barcelona
