QUI SOM

A l’Arquebisbat de Barcelona hi ha un Secretariat diocesà de pastoral per a les persones amb discapacitat, per oferir i coordinar la seva atenció. Ja des de fa anys que hi ha diverses iniciatives i entitats que realitzen accions evangelitzadores en el món de les discapacitats.

Cadascú de nosaltres som estimats per Déu tal com som, i aquesta és la nostra dignitat. Podem dir més, Déu té predilecció pels dèbils i petits, per aquells als que Jesús va mostrar especial estimació en els seus anys de vida pública. Ells estan més a prop del seu Cor.

Tota l’Església i “la catequesi, en particular, està cridada a descobrir i experimentar formes coherents perquè cada persona amb els seus dons, les seves limitacions i les seves discapacitats, fins i tot greus, pugui trobar Jesús en el seu camí i abandonar-se a Ell amb Fe. Cap límit físic o psíquic pot ser un impediment per a aquesta trobada, perquè el rostre de Crist brilla en la intimitat de cada persona.” (Discurs del Papa Francesc, 21-X-2017)

Per aconseguir la inclusió de les capacitats diverses, convé valorar les atencions pastorals específiques per a les diverses discapacitats.

Intuïtivament, les disposicions per a integrar a les nostres comunitats a una persona sorda no són les mateixes que per a una persona amb dificultats visuals o amb discapacitat intel·lectual o física.

Caldrà doncs conèixer aquestes necessitats diferents i disposar de medis perquè puguin sentir-se part important de la nostra família eclesial, col·laborant en les seves activitats, integrant-se en la catequesi i formació, i participant de les celebracions litúrgiques, dels sagraments…

Les diverses discapacitats es poden agrupar en cinc grans àmbits:

  • La psíquica o intel·lectual, que suposa algunes dificultats en la comprensió i expressió…
  • La física o de mobilitat, amb necessitat de cadira de rodes o amb dificultats per desplaçar-se…
  • La visual o ceguesa
  • L’auditiva o sordesa
  • L’auditiva i visual o sord-ceguesa

Cal remarcar la tasca realitzada amb les persones sordes a través de la Pastoral del Sord de Barcelona. Us oferim informació…

Història

A la nostra diòcesi hi ha col.lectiu, proper a un dos per mil de la població, de persones amb disminució auditiva, de naixement o des de la infància. La sordesa, és un greu obstacle per a la comunicació. Aquesta limitació, que no es veu ni se sent, i que amb tanta freqüència no crida l’atenció per ser atesa en les seves mancances, cal que l’Església hi estigui propera i l’atengui en les seves necessitats específiques.

El venerable P. Jaume Clotet, missioner claretià, del que hem celebrat l’any del centenari de la seva mort, ja va dedicar-se a l’acció catequètica dels sords a Vic i a Barcelona. En un dels seus llibres ens convida a la reflexió: “així com els missioners aprenen la llengua dels països on són enviats, també calen catequistes que aprenguin a comunicar-se amb aquells que no poden rebre els continguts de la fe per les orelles, sinó pels ulls”.

L’Arquebisbat de Barcelona des de fa molts anys està realitzant la tasca pastoral en aquest àmbit, amb un prevere dedicat parcialment als diversos serveis sacramentals, catequètics i evangelitzadors de les persones sordes. Durant uns quaranta anys ho ha estat fent Mn. Josep Albiol, que ha passat a la Casa del Pare el 26 de maig de 2003.

Actualment, la tasca d’apostolat amb persones sordes de la nostra diòcesi, és l’acció anomenada PASTORAL DEL SORD DE BARCELONA, que procura oferir l’atenció pastoral en tot el que normalment trobem en les parròquies, adaptat a les dificultats de comprensió i expressió que poden tenir les persones amb discapacitat auditiva, sordes o sordcegues. En aquest món de silenci, que cal atendre en les seves necessitats específiques, cerca com trencar les barreres a la comunicació, també per transmetre l’Evangeli, per viure i celebrar la nostra Fe.

Situació

GOOGLE MAPS

Reflexió

(Comentari a l’Evangeli de Sant Marc 7, 31-37)

A Jesús “li portaren un sord, que a penes sabia parlar”. Breument, l’evangelista Marc ens descriu unes dificultats peculiars de les persones amb disminució auditiva, de naixement o des de la infància. La sordesa, és un greu obstacle per a la comunicació. Aquesta limitació, que no es veu ni es sent, i que amb tanta freqüència no crida l’atenció per ser atesa en les seves mancances, cal que nosaltres, com Església, hi estiguem propers i en tinguem cura en les seves necessitats específiques.

De tot aixó ens en dóna una bona lliçó el mateix Jesús quan “li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent…”. Coneixent la situació que viu un sord, el pren a part per dedicar-li tota la seva atenció, i va fer el miracle.

Les persones sordes necessiten una dedicació específica i personalitzada. Quan assisteixen a una celebració litúrgica, sovint ho poden fer només com espectadors del que fan els oients, amb greus dificultats per entendre el seu contingut. L’Evangeli reclama una realitat pastoral amb l’objectiu d’oferir a les persones sordes i sordcegues, tot el que d’ordinari trobem a les nostres parròquies, -per a les diverses etapes de la vida- tenint present la seva psicologia, el seu mètode de comunicació visual o tàctil- que potrecolzar-se amb la Llengua de Signes- sempre adaptats a les seves dificultats de comprensió.

Tot i que Déu no parla a cau d’orella sinó al cor de les persones, tots, sords i oients, correm el risc de no escoltar-lo quan ens demana apropar-nos a tothom en les seves circumstàncies.

Tots podem col·laborar amb la nostra pregària, demanant Déu que arreu hi hagi preveres i laics, disposats i preparats per atendre l’evangelització d’aquest món del silenci.

Santa Maria del Silenci, patrona dels sords, pregueu per nosatres!

Mn. Xavier Pagès i Castañer

Consiliari de l’atenció pastoral a les persones sordes de la Diòcesi de Barcelona