Els discapacitats en el nou Pla Pastoral Diocesà

image

.

SORTIM!

Pla Pastoral Diocesà:

Orientacions i propostes per a una conversió pastoral

a l'Arxidiòcesi de Barcelona

Pasqua del Senyor de 2018

 

«Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist [...] m’estimo més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats».

Papa Francesc, La joia de l’Evangeli (EG 49)

 

El nou Pla pastoral ja està en marxa, per aquest motiu l’Arquebisbat de Barcelona ha obert un nou apartat dins del seu web per explicar tots els eixos del nou document diocesà de manera gràfica, amena i entenedora. Cinc eixos que representen els punts més importants on focalitzar els objectius que té l’Església de Barcelona de cara als propers anys.

 

Es proposen cinc orientacions fonamentals, que han d’orientar i animar les propostes pastorals, que en conseqüència, es duguin a terme:

 

1. L’encontre i l’anunci de Jesucrist

2. Els pobres, destinataris privilegiats de l’Evangeli

3. Els joves

4. La fraternitat

5. El discerniment

 

Dins aquestes cinc orientacions fonamentals, en algunes de les seves propostes pastorals, gràcies a Déu, estan presents les discapacitats. Les recollim a continuació:

 

1.1. Catequesi:

atendre especialment la formació de catequistes; potenciar la catequesi de tota la família; implicar més els pares en el procés catequètic dels fills; elaborar programacions de catequesi interparroquials; proposar una catequesi que propiciï un encontre personal amb Jesucrist. Aquesta és una tasca prioritària i conjunta de les delegacions diocesanes de Catequesi i de Pastoral Familiar, sense oblidar la catequesi a persones amb discapacitats i amb limitacions sensorials, que porta a terme el Servei pastoral per a les persones sordes.

 

2.5. Experiències de fragilitat:

en aquest capítol hem d’encabir-hi des de la indigència humana i psicològica (malaltia física i psíquica, soledat, marginació, discapacitats físiques i sensorials...) fins a la necessitat espiritual i religiosa que senten molts pobres. Convé que tothom estigui amatent a les moltes persones que necessiten ser escoltades. Se’ns retreu sovint el rostre trist i gris de moltes institucions eclesials. Hem de maldar per tal que canviï aquesta percepció i per això volem que les parròquies, comunitats i entitats eclesials esdevinguin encara més un espai d’acolliment i d’esperança. Pel que fa a les persones malaltes, cal potenciar l’atenció pastoral i sacramental que es realitza als hospitals de la nostra arxidiòcesi comptant amb el suport de la delegació diocesana de Pastoral de la Salut.

 

5.5. Activitats i experiències integradores:

convé promoure activitats on es visqui un contacte real amb persones o situacions, sobretot de pobresa o exclusió social, on a la vegada es conreï la pregària, l’anàlisi social i l’avaluació evangèlica de l’experiència realitzada. Volem potenciar totes les iniciatives que tinguin com a finalitat la integració social i, si són cristians, també eclesial, de les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials.

.